INCOMUNICACIÓ

Leave a Comment
.







Tot allò que voldria haver-te dit
i s'ha quedat amagat en la memòria
no ha servit per a res, i fa mal.
És el fracàs de la comunicació
trencada en mil bocins per covardia
deixadesa, o ves tu ara a saber.
L'enyor d'una època passada,
la nostàlgia de quan èrem
dos en un, compenetrats en tot
famolencs de vida i compromís,
no tant sols en les coincidències
que en les dissidències tambè.
I no em preocupa la pèrdua de frescor
de la part física, que és palesa,
és més greu l'altra, la de les actitutds
desapareguda en combat fa estona.
I no es pas que ens hàgim acomodat
no seria ni just, ni cert, simplement
estem cansants, deixant que tot flueixi
pel seu propi pes; indolents i potser
un xic cínics i decebuts, tant, que
hem desatès fa ja temps la comtessa.
.
.
Vivim junts tan lluny l'un de l'altre
que la distància es fa eterna.
.