No m'agrada dur ulleres de sol,
la impunitat amb que puc contemplar
els altres sense ho sàpiguen
fa recaure en mi un cert complexe
d'absurda i tafanera culpabilitat.
M'agraden les mirades netes
d'uns ulls que mirin als meus.
I diuen a vegades tantes coses.
Els ulls parlen sovint, i ho fan
amb una força en alguns casos
fins i tot inquietant.

Publica un comentari a l'entrada

Helena Bonals ha dit... 23 de maig de 2014 a les 11:41

Jo no les duc perquè no em vegin, és que m'enlluerna el sol en èpoques com ara.

 
Top