El gra sagnós, de magrana
al teu llavi
Oh, el mossec de la meva besada!
.
La pluja rosega el vidre
glaçat....
Quantes molles hi deixa!
.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
.
A aquella estrella nua tan a prop de la lluna
li servo un gran amor
car volia escapar-se
. .. . . . . . .. . . . . .i la vigilen molt.
.
Ara el cel és tot blau dins el matí
Només un petit núvol blanc - molt blanc:
una verge s'ha deixat el coixí.

Joan Salvat Papasseit

Publica un comentari a l'entrada

 
Top