ARA QUE JA HAN SEGAT

Leave a Comment









Ara que ja han segat les espigues,

ara que de les seves ondulacions
en queda només una curta i rígida tija.
Poc a poc
un gran ocell s'ha despenjat de l'om
i es balanceja i aixeca en l'aire
com si anés lligat a un fil
que el fes pujar i baixar,
fins arribar al més alt de l'arbre,
empès per un vent càlid.
Mentre en els turons
les lentes ombres s'eixamplen
i encongeixen al passar 
en una cadència cromàtica
per damunt d'ells.
En algun racó d'un camp,
com a fons musical
............. un grill canta.


Karl Wolfovitz
-