AQUEST PARDAL

Leave a Comment








Aquest pardal que picola

restes de llavors oblidades
aliè a tot, no ho sap
però te quelcom que a mi
i a més d'un ens fa enveja
No te pressa ni por de res,
gairebé podria agafar-lo,
més ell sap no ho farè.
Indolent, va fent la seva
sense ningú que el mani o
diguéssim l'apressi; és

l'ùnic amo del seu temps
que empra com vol,
i amb el que a ell li sembla.
Quan ho considera oportú
aixeca el cap, agafa embranzida
i aleshores simplement, vola
no és cap àliga ni garça real

però el menut pardal vola,
més amunt d'on jo puc arribar.
El veig alçar-se cobejós,
la mirada el segueix allà enllà
fins perdre'l de vista, o

dalt d'una branca enfilat.
És un simple pardal,
i al contrari que hom,
ell és lliure del tot,

ningú el pot manar
ni a ningú ordena,
només que no ho sap
i de fet,

............. tan li fa.