Si un ocell aixeca el vol
no puc inventar el poema,
si les flors s'obren al sol
no podré cantar ma pena,
si l'aigua del rierol és freda
no podré mullar-m'hi a penes,
si els núvols amaguen el sol
no et veure tant jove i plena,
si plou a bots i barrals
ens amagaren dins una cova
i allí hi farem l'amor
aliens a la tempesta
fins que torni a sortir el sol.
I quan escampi la boira
voli de nou l'ocell
i les flors tornin a obrir-se
podré escriure el poema,
parlant de tu estimada,
de com n'ets de jove i plena.


Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

 
Top