Estirats en la blanca arena
d'una platja llunyana,
indolents i vagarosos,
deixant que el sol assaonés
la nostra pell ciutadana,
podríem estar-hi un temps
posem que indeterminat,
sense presses ni angunies.
diguèssim que en general.
Fer l'amor quan ens abellis,
al matí, migdia o per la tarda,
que la nit és per dormir.
No saber mai quina hora és,
ni quan hi haurà plat a taula.
Mantenir-nos fidelíssims
a la Santa Indolència, i fruir,
fruir de tot com dos jovencells
esbojarrats, àvids de vida,
que cobejosos ho volen tot,
com si sel's hi acabés el temps
d'estada en aquesta partida.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top