Sortien al carrer després de sopar,
cadascú treia la seva cadira
i algú fins i tot es treia la taula
i sopava al carrer, amb porró incorporat.
Aixó succeia els vespres d'estiu
quan la gent encara sense tele
buscava conversa i també la fresca.
Allí xerraven de tafaneries o política
i el que calgués,
hi havien rialles, acudits
i sel's hi acabaven fent les tantes
malgrat l'endemà tocava matinar.

A Sabadell encara n'hi ha que ho fan,
tot i tenir dues o tres teles
i haver-se de llevar aviat l'endemà.

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top