Llueix airosa la rosella
que es bressola entre l'herba
a la calor del solet
i la brisa que bufa
que la mou amb el cereal
que verd i gemós s'alça.
Llueix airosa la rosella
que en un marge
o enmig del sembrat
mai està sola. Més,
la que he trobat avui
sola estava a la vora de l'asfalt
com en un poema visual,
orgullosa, encara que equivocada
lluïa sola, i amb ella la carretera...

Publica un comentari a l'entrada

 
Top