El soroll de les obres
que semblen no acabar,
el fred que m'acompanya
mentre baixo pel carrer,
els paletes que s'escalfen
entre restes d'encofrats.
La gent que espera
que el semàfor es posi verd,
l'avi que xiula repenjant-se en el bastó,
no aconsegueixen que t'oblidi
que no deixi de pensar
obsessivament amb tu.
Dius que te n'aniràs uns dies
i no saps com et trobaré a faltar,
com faré el compte enrere
de la teva tornada, tot i saber
que de fet, sóc jo qui se'n va,
qui ha arribat tard.

Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

 
Top