El jo que sóc ara és un ésser estrany,
ja no és el que era ni tampoc qui serà
si tot continua més temps endavant,
entre abans i després d'aquests dos períodes
el jo que soc ara te un nexe en comú
entre l'abans i el després, i fins i tot en l'ara;
segueix sense entendre res de les coses que passen
diguéssim que en general, sense entrar en més detalls
El jo que sóc ara se sent esgotat d'escoltar bajanades
com se sentia el d'abans i es sentirà el de demà.
No n'hi ha prou d'intentar donar-li un sentit a ta vida
si la resta continua igual de cega i embogida
El jo que soc ara se sent decebut, traït i diguem-ho clar,
perdut dins esquemes que no entén
envoltat de maltempsades, sense ganes de lluitar
amb ses veles plegades i la barca a la deriva.
El jo que soc ara, sense mapes ni brúixola
i a punt de naufragar, deixarà a l'atzar la seva sort,
i si la barca s'enfonsa malgrat el perill evident
ni tan sols farà l'esforç mínim, imprescindible
i recomanable,

------------------de per salvar-se,
---------------------------------------nedar.


Publica un comentari a l'entrada

 
Top