Creixeran ortigues tendres als teus ulls
perquè la ceguesa et desperti el cor.
Has ignorat massa segles de camins,
de reclams de l'hora erma de l'amor.

Però, reviu sempre, el goig, el dolor
de pensar-te, freda, sobre rius presents
que aboquen el cos a la llunyania
de pensaments rojos de quan eres alba.

I ara, clama el temps, entre la remor
de brancatges tètrics que coneixen, que
coven la paüra dels minuts perduts
al temple sagrat de les hores mortes

AMADEU VIDAL I BONAFONT

Publica un comentari a l'entrada

 
Top