Cotxes abandonats al carrer
matalassos inùtils arrambats a la pared
cadires a la vorera per prendre la fresca
balcons plens de deixalles,
nens jugant emmig de la brossa
amb l'alegria que comporta aquesta edat.

El dia es clar, molt clar
el cel d'un blau intens i,
es respira olor de menjar
de paella que algú està cuinant.
Uns gitanos tenen las gabies d'ocells al sol
que refilen en competència uns amb altres.

El plor d'un nen trenca el silenci
i un gos borda allà enllà.
L'home fa volar un estel qual ocell maldestre,
no fa prou vent, es queixa,
a l'estel li costa aixecar el vol,
i no acaba d'enlairar-se.

No és el meu barri, però m'ès proper
té un no se què que m'atrau
potser perquè em transporta
a l'ambient de quan era infant,
no ho sé ni m'importa,
però m'hi sento a gust, bé...

Posem que parlo de Can Puiggener. 

Publica un comentari a l'entrada

 
Top