Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.

SALVADOR ESPRIU
Cementiri de Sinera, les hores

Publica un comentari a l'entrada

Tot Barcelona ha dit... 23 d’abril de 2016 a les 10:19

Cullons...és maco de veritat ¡¡¡
Visca per el poeta ¡

Francesc Puigcarbó ha dit... 1 de maig de 2016 a les 17:44

Espriu era molt Espriu, Miquel.

 
Top