Com llàgrimes diluïdes
dins la pluja de tardor,
com fulles d'arbre caigudes
que arrossega el vent de grop,
com ells s’arrossega ma vida
carrer avall sense rumb
Allí on em porti l'infortuni
o l'atzar concupiscent
m'aturaré una estoneta
a contemplar el paisatge
i si em deixa la corrent,
m'hi quedaré una estona,
no massa,
............ no fos que m’agradés
i decidís fer-hi parada i fonda
de cos i esperit.
Qui sap si m'espera allí
la noia que perseguia
la que mai he trobat,
perduda talment com jo
en la mar de la monotonia.
Potser serà avui,
-----------demà o passat...

*

Publica un comentari a l'entrada

 
Top