Em costa encertar 
en la visió correcte
de situacions o fets concrets que,
temps enrere hauria vist clars.
La gamma de grisos s'amplia més cada vegada
i m'és molt difícil definir-ho tot.
Perduda l'arrogancia de la joventut
la por dels vençuts i la displicència
d'una certa edat,
segueixo immers en dubtes existencials,
que em sento, 
incapaç de solucionar.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda
- deia Joan Salvat -
i és cert diría Fonollosa - i reblaria -
però hi ha una cosa més certa
i consuetudinaria.....

El cony que més carda,
és el cony de la Bernarda.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top