Haver-nos conegut
una tardor en un tren que anava buit;
La radiant, encara que cruel
promesa del desig.
La cicatriu de la malenconia
i el vell afecte amb el que entenem
els motius del llop.
La lluna que acompanya el tren nocturn
Barcelona-París.
Un ganivet de llum per als crims
que per amor hem de cometre.
La nostra maleïda i innocent sort.
La veu del mar, que sempre et dirà
on sóc, perquè és el nostre confident.
Els poemes, que són cartes anònimes
escrites des d'on no t'imagines
a la mateixa noia que una tardor
vaig conèixer en aquell tren que anava buit.

coses en comú
JOAN MARGARIT

Publica un comentari a l'entrada

 
Top