FINESTRA

Leave a Comment










Amb el llum apagat miro la nit.
L'ombra massiva del xiprer no es pot
gairebé distingir. Hi ha dubte, fred,
Venus llueix a un angle
i tot es va gelant, com dintre meu.
Quan un es va fent vell sovint es queda
aturat i mirant cap a la nit,
com qui estudia, abans de viatjar-hi,
plànols d'una ciutat desconeguda. 

JOAN MARGARIT
Càcul d'estructures