Jo crec que som un poble de plantes,
d'una altra manera, ¿d'on traiem la calma
amb què esperem ser desfullats?
¿D'on el valor
per començar a lliscar en un tobogan de somnis
tan a prop de la mort,
amb la certesa que podrem
néixer de nou?
Jo crec que som un poble de plantes,
¿Qui ha vist
a un arbre rebel·lant-se?

"Jo crec", d'Ana Blandiana
del blog Descontexto.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top