-









El sol no es veu dalt del cel
la llum entra esbiaixada,
cremant els núvols
que el tapen als meus ulls.
Només els depassen raigs
que en diu la gent la llum de Déu,
raigs de llum que qual sagetes
traspassen el paisatge,
els arbres i les fulles
sense un rumb concret
ni intenció prevista,

fins morir al terra
d'una platja oculta
com mai l'he vista.

Un poema de Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

 
Top