Un hivern somriu tot mostrant les dents 
metàl·liques del fred. 
Els terratrèmols hibernen sota la pell
i la carn desaprèn les raons del calfred a deshora. 
Davant l'amenaça del gel, saber-se caliu encara.
I recites un estiu, una vegada i una altra,
per recordar-li al cos la cadència amb què crema 
el desig a cop de paraula.
Acumules anys als turmells, 
derrotes al segon calaix del desànim 
i dies brillants a la cara oculta de la lluna,
entre altres coses.

Estem fets d'inventaris volubles.


an ↔ na

Publica un comentari a l'entrada

 
Top