14.11.16 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
PARLA EL ROURE
Tot és immens com la rialla d’un nadó
Tot infinit
Amb arrels
Amb tronc
Amb branques
Amb fulles
Amb flors
Amb fruits
Tot l’univers
M’enfonso per a enlairar-me
M’adormo per a renéixer
Toco el cel amb el tou dels dits
Escampo núvols
Pentino vents
Tot és immens en el teu cor humà
En la teva saba vermella que corre amunt i avall
En l’escorça de la teva pell
En les arrels dels teus peus
Tot és immens
Profund
Aeri
I el sol que et fa l’ullet
I beus en deus pregones
I et rentes amb la rosada
I ets canal entre Terra i Cel
Tot és immens
Humà que m’abraces
Germà que t’enfiles
Fill que festeges amb la Mare Terra
En aquest teu cos efímer
Immens el teu poder d’estimar tots els éssers
De ser llavor que fecundi de llum i amor els altres
Despulla’t de fulles seques
Deprén-te d’allò que pesa
D’allò innecessari
Medita la meva senzillesa
Aprén la lliçó d’estar-te sempre en un lloc
Ferm
Inalterable
Canta la cançó que porta de lluny
Sons de campanar i d’esquelles
T’acarona la pluja
La Saviesa del Silenci
Tot és immens com la rialla d’un nadó
Del nadó que ets
Del nadó que acabes de
néixer
Sóc Roure que et dic:
Sigues roure
Sigues herba
Sigues pedra
Sigues terra
Sigues aigua
Sigues aire
Sigues sol
Sigues tu mateix
I no deixis mai de
créixer
entrellum - toni ros
(Santa Maria de Besora 12-11-16)
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada