Amb gest indolent
vagaba dispersa cercant menjar
per omplir el pap,
o possiblement s'havia perdut.
Indiferent a la meva preséncia
he hagut de frenar per no atropellar-la
amb la bicicleta al mig del camí.
He tret la màquina de retratar
però es veu que no desitjava
la immortalitat que dona la fotografia.
Ha sortit esperitada marge avall
com si l'empaités el diable.
Diuen que gallina vella fa bon brou
i la que avui m'he trobat tenia
l'edat i condicions per raure a l'olla
i ser víctima dels fogons.
He continuat camí amunt
i m'he oblidat completament d'ella,
peró en baixar la fotografía
del cami del nostre encontre
he intentat visualitzar-la
sense aconseguir veure
la indolent i perduda gallina.

 -
-

Publica un comentari a l'entrada

 
Top