3.12.16 - No comments

ELS GRANS DIES DEL POETA











Els deixebles de la llum
.......només van inventar tenebres molt opaques.
El riu arrossega un diminut cos de dona,
.......el que és indici d'un final proper.
La vídua vestida amb robes nupcials
.......s'equivoca de seguici.
Tots arribarem amb endarreriment a les nostres tombes.
Un navili de carn s'encalla en una platja petita.
El timoner convida als passatgers a callar.
Les onades esperen impacients.
.......Més prop oh Déu de tu!
El timoner convida a les ones a parlar.
......Aquestes parlen.
La nit cega els seus flascons amb estrelles
.......i fa fortuna amb l'exportació.
Es construeixen grans taulers per vendre rossinyols,
.......però no poden satisfer
.......els desitjos de la Reina de Sibèria
.......que vol un rossinyol blanc.
Un capità anglès jura que no el sorprendran
.......recollint sàlvia de nit
.......entre els peus de les estàtues de sal.
A propòsit d'això una petita salera amb Cerebos
.......es redreça amb dificultat
.......sobre les seves primes cames
i vessa al meu plat tot el que em queda per viure;
prou per salar l'oceà Pacífic.
Posareu a la meva tomba un salvavides.
Perquè un mai sap.



Robert Desnos - Antologia de la
Poesia Surrealista, 1961
del bloc: descontexto

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada