12.12.16 - No comments

TRIST PAPER DE SECUNDARI



Res és real, tot és fictici
però és igual de feixuc
tot i no tenir cap o poca
transcendència. 
Malgrat tot, fa mal i costa de pair
aquest trist paper secundari
que tan malament interpreto
en aquesta obra dolenta per se
que va més enllà de l'entorn casolà
i en obrir-se a l'exterior, esclata
en estranys focs d'artifici.
que sóc incapaç de controlar.
Aquest joc inútil, no du enlloc
i acaba de manera inexorable
malament en tots els casos.
Potser el patiment és l'estat
natural de l'espècie humana.
*

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)