28.1.17 - No comments

PARE NOSTRE


Pare nostre
Pare meu
que vas estar al meu llit
perquè els meus llençols van ser núvols
i en ells onejava la sang
de la meva penetrant genealogia
que mai embrutat sigui el teu nom
ni el meu cognom
em vas portar al teu Regne púbic
amb el teu ceptre de sàndal
condecorant la meua indecència
vas fer la meva voluntat la teva
les meves cames i la meva boca
em vas donar el meu origen cada nit
sobre la meva esquena
perdonat la meva estupidesa
i no em vas deixar caure en altres mans
que fossin alienes
el meu violador estimat
el meu trencador de la pell
em vas alliberar de la infància dolorosa
Pare nostre
Senyor meu
a l'edat de tretze anys em vas fer part del Alba


"Pare nostre", d'Héctor Hernández Montecinos
en Cantares (Antologia, Raúl Zurita), 2004


Padre nuestro
Padre mío
que estuviste en mi cama
porque mis sábanas fueron nubes
y en ellas ondeaba la sangre
de mi penetrante genealogía
que jamás ensuciado sea tu nombre
ni mi apellido
me llevaste a tu reino púbico
con tu cetro de sándalo
condecoraste mi indecencia
hiciste mi voluntad la tuya
mis piernas y mi boca
me diste mi origen cada noche
sobre mi espalda
perdonaste mi estupidez
y no me dejaste caer en otras manos
que fueran ajenas
mi violador amado
mi rompedor de la piel
me liberaste de la infancia dolorosa
Padre nuestro
señor mío
a la edad de trece años me hiciste parte del Amanecer




en Cantares (Antología, Raúl Zurita), 2004
del blog descontexto - Juan Carlos Villavicencio

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada