QUAN EL SOL ES PON

Leave a Comment








Quan el sol es pon,
les ombres es confonen,
i ho fan també els colors.
És l'hora de la confusió,
on res és el que és,
o sembla una altra cosa.
Quan el sol es pon,
s’encenen els llums
la vila canvia
i ja tot és possible,
les passions esclaten,
i els amants es cerquen,
fonent-se els seus cossos,
ensems pel desig.
Quan el sol es pon,
la gent sopa i bada,
davant del televisor,
o pren la fresca,
al balcó o a la terrassa,
tot fent petar la xerrada.
Una bagassa apressada,
arriba tard a la feina,
mentre un avi la mira
amb un deix de nostàlgia.
Quan el sol es pon,
uns es banyen a la platja,
d'altres treuen el gos
o sopen a una terrassa.
Dins la foscor que els envolta
hi ha un esclat de llum
i d'opcions ben variades.
Quan el sol es pon
i les ombres es confonen,
sorgeix un altre món
molt diferent del diürn,
sobre tot durant l'estiu
a la vila de Blanes,
o qualsevol altre lloc,
a la vora de la mar.


*