Tot allò que no t'he dit,
no ho sabràs mai.
Podràs intuir-ho,
en llegir aquests poemes,
o pels petits detalls
que no hagi controlat.
Tot allò que no t'he dit
es la distància que ens separa
o el silenci que ens acosta,
part d'aquest joc absurd
de la incomunicació.
Tot allò que no t'he dit
m'ho aplico a mi i també a tu,
recordant els teus silencis
juntament amb els meus i,
saps, en aquesta avinentesa,
penso en Marlon Brando
a l'últim tango a París,
quan davant el cos inert,
de la seva dona, li pregunta
- inútilment -
Qui ets?
Qui cony ets?

Publica un comentari a l'entrada

Tot Barcelona ha dit... 21 d’agost de 2017 a les 16:59

La gran pregunta metafísica. No lo sabremos nunca.
salut

 
Top