25.11.17 -
anoarra
No comments
A TRENC D'ALBA
A trenc d'alba
quan la llum lluita
per incorporar-se al paisatge
i la boirina ho difumina tot,
sento l'olor de la terra mullada
per la pluja caiguda aquesta nit.
Mentre l'humitat s'evapora
i al paisatge adquireix aquell to
d'evanescent fugacitat
de tonalitats irreals.
Dura poc l'instant de bellesa,
mica en mica, el paisatge
es resitua vulgaritzant una per una
les seves tonalitats.
*
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada