25.11.17 - No comments

A TRENC D'ALBA


A trenc d'alba
quan la llum lluita
per incorporar-se al paisatge
i la boirina ho difumina tot,
sento l'olor de la terra mullada
per la pluja caiguda aquesta nit.
Mentre l'humitat s'evapora
i al paisatge adquireix aquell to
d'evanescent fugacitat
de tonalitats irreals.
Dura poc l'instant de bellesa,
mica en mica, el paisatge
es resitua vulgaritzant una per una
les seves tonalitats.

*

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada