Debades camineu

7 comments

.
Debades camineu pel fil de la navalla,
el risc de viure és present en la comtessa,
amb la consciencia que, en qualsevol moment
us seran tallades les amarres
d’aquest vaixell foradat,
perdut en mig d’una mar enorme i foragitada,
talment a la deriva sense destí prefixat,
amb l’horitzó tant llunyà que no podreu ni abastar-lo.
Debades camineu pel fil de la navalla,
cercant un horitzó que per més que us atanseu
s’allunya cada cop quan que sembla és més proper,
malgrat la llarga distància.
Enmig d’aquest viatge és la vostra solitud
qui us parlarà i sabreu que porteu a dins vostre,
abans d’arribar al port de la no tornada,
on es farà palesa, ja per última vegada,
-----------------------------la vostra dissort.
.
Un poema de Karl Wolfovitz

7 comentaris:

Joana ha dit...

És un poema mot trist on caminar és sinònim de no poder trobar la meta, una realitat molt gran en la vida de moltes persones. De vegades prenem un él camí equivocat, pensant que és el millor per a tots i en aquest incansable caminar ens adonem que sols trobem solitud i la sensació d'haver agaft la drecera que no ens porta enlloc, que no es pot desfer el camí ja fet i que el destí aconseguit no toba la sort ni la felicitat.
Sensacions que de vegades compartim quan estem baixos de moral i que altres afortunadament veiem de manera totalmen diferent.

Joana ha dit...

És un poema mot trist on caminar és sinònim de no poder trobar la meta, una realitat molt gran en la vida de moltes persones. De vegades prenem un él camí equivocat, pensant que és el millor per a tots i en aquest incansable caminar ens adonem que sols trobem solitud i la sensació d'haver agaft la drecera que no ens porta enlloc, que no es pot desfer el camí ja fet i que el destí aconseguit no toba la sort ni la felicitat.
Sensacions que de vegades compartim quan estem baixos de moral i que altres afortunadament veiem de manera totalmen diferent.

F.Puigcarbó ha dit...

els poemes solen reflectir estats d'ànim, evidentment aquest quan el vaig escriure no estava en el meu millor dia.

Joana ha dit...

Però és teu o de Karl Wolfovitz?

F.Puigcarbó ha dit...

Karl Wolfovits no existeix, és un heterónim (es diu així oi) per diferenciar poemes nous dels vells i per jugar una mica a aquest joc d'equivocs.

Joana ha dit...

Aleshores és com un love de Pega, que encara no coneixes, si entres als comentaris del Pere en podràs llegir un molt divertit, sempre els fa en un to molt informal per a que ens divertim.

F.Puigcarbó ha dit...

DONCS AIXÓ UN LOVE DE PEGA,