sobre Flaubert

2 comments

Reflexió

No he acabat d'entendre mai,
la frase a Flaubert atribuïda.
"Madame Bovary c'est moi."
Em temo que ens enganyava,
o jo vaig molt errat, puig
l'Emma a part de manyaga,
és el símbol de la vulgaritat.

a Gràcia Font

Exaltació

Porto exactament,
34 pàgines llegides
de Salambó, de Flaubert
i estic tan aclaparat,
desbordat pel barroquisme
del seu llenguatge en estat pur.
que m'he aturat - per pair-ho -
per preparar-me a absorbir
aquesta embriaguesa de paraules
que em desborda i aclapara
com una placenta a un no nat
que encara no ho sap, però
està a punt, prepara't.
per obrir els ulls a la vida.

a Mercè Foradada

2 comentaris:

Joana ha dit...

No et sé dir res al del que comentes de Madam Bobary, la vaig llegir fa tant de temps, que la tinc oblidada.

Obri bé els ulls i preparat que el que van a poder copsar és molt interessant, tot allò que costa, després té la seua recompesta.

No havia vist aquesta entrada. L'acabe de descobrir ara mateix. Ahir no hi era, crec, o com que jo dormitava desperta, no em vaig adonar

F.Puigcarbó ha dit...

es va penjar sola, es d'algunes que tinc programades i me n'oblido. Els dos poemes tenen a veure amb l'escriptora Merce Foradada i una novel·la que va escriure on Flauvert i Salambó hi eren presents, molt present. La novel·la es diu "en el prestatge" i la protagonista Gràcia Font.