Com aquell plugim

2 comments


-








Com aquell plugim d’hivern
que sembla que no fa res
però t’envaeix mica en mica
fins que trobes l’emparança
a l’abric d’un bon resguard,
vas acostar-me a mi un dia
i t’hi vares aixoplugar.
Molt de temps ha passat
i el conhort ha estat mutu
quan s’ha refredat

la flama inicial en l'anar fent
d'anys, mesos i dies.
No ha estat fácil conviure
però tampoc molt complicat.
Hem aprés a respectar-nos
i a callar o l’un o l’altre
en el moment adequat.
Pel camí, alegries, decepcions,
dissidències i complicitats,

tres filles, uns quants nets,
i com tothom una mica de tot,
que arreu de tot hi ha.
Però junts sempre tu i jo
en bona i franca harmonía,
tu i jo junts, estimada
fins que ens separi la mort

un dia d'aquests, qualsevol,
a ranvespre o a trenc d'alba,
que és quant surt el sol,
que ens ha donat la vida
i qui ens l'ha de llevar.

-

2 comentaris:

Joana ha dit...

un poema molt sentit!!!
Una gran abraçada, la vida no és fàcil, poder compartir-la tan de temps és un honor que no tothom pot aconseguir.
Ets molt afortunat
Enhorabona!!!

F.Puigcarbó ha dit...

quaranta en farà al juny.