del pas feixuc del temps

2 comments












Del pas feixuc del temps
vindran veus a visitar-nos,
d’altres que han ocupat
abans el nostre lloc.
No explicaran masses històries
ben poc és el que hi ha,
i fosques serien si les contessin
car no sol passar mai res de bo.
Del pas feixuc del temps
ens queden records puntuals
d’instants suposadament feliços,
manipulats per la memòria fràgil
que tendeix a idealitzar-los,
i també les coses petites
que hem anat aixoplugant.
Del pas feixuc del temps
s’albira cap al fons la línia
que marca l’arribada enlloc,

que és la línia de la fi,
i es tracte d’agafar-s’ho amb calma
d’anar fent en el dia a dia,
i no demanar gran cosa
sabent no ens serà donat.

La vida és un incert camí
cap un cert no res.



2 comentaris:

Joana ha dit...

No hi ha cap destí. La vida és el camí. Ja ho va dir machado i aquesta màxima sempre ens pot ajudar a entendre-la millor.
La meta no es altra cosa més que el camí que anem fent. Cada senda, cada derecera per la que aminem ens va donant la seua xicoteta meta que serà part d0una nova caminada que farem a pertir d'ella.
No hi ha metes doncs a llarg termini, però sí a curt termini caminant dia rere dia amb la motxilla ben plena del camí fet.

Una abraçada

PS:vas rebre el pps de Sorolla?

F.Puigcarbó ha dit...

SI! Machado ja ho vadir molt ben dit. Caminar fins rebentar i emmig treure'n el màxim profit.

ja el vaig veure, no h tingut temps de mirar-lo, m'estic acomiadant dels clientes que em varen quedar i vaig de bòlid malgrat estar jubilat. gràcies