Primavera

3 comments









Travesso l’eix i arribo al Montseny
m'espera verd florit, ple de vida.
baixo del cotxe i encenc una cigarreta.
Mentre contemplo el paisatge,
la natura s'ofereix generosa.
tot brota al meu voltant, mil verds
em contemplen, tota la gamma.
respiro a fons aire que de no contaminat
m'enfarfega els pulmons poc acostumats.
acabo de fumar, pujo al cotxe
i continuo cap a Espinelves.
a Can Bayés torno a aturar-me
allí també tot verdeja. Centenars,
milers de flors ornen el paisatge,
mentre els avets condemnats, creixen,
respiro a fons, m'omplo de natura
un altre cop i aleshores.... esmorzo.

*

3 comentaris:

Joana ha dit...

Una bona passejada, amb tot l'oxigen necessari per a respirar i una bona amalgama de colors que ens alaegra la vida.
No tornaré fins el proper dilluns, ja m'ha acomiadat al bosc, amb una cançó i la recomanació de la teua novel·la que m'emporte darrera.

Tinc moltes ganes de veure com acaba, despres dels dos soterraments, ja sols em falta el desenllaç.
M'he rigut molt, és molt viva i "picant".
ja et diré el que em sembla en acabar-la.

galionar ha dit...

Una bona crònica del teu viatge matinal fins a Espinelves, amb la predisposició de contemplar allò que t'envolta amb ulls d'artista.
Sí, la natura aquest any és esplendorosa, amb tantes pluges i poca calor. Un veritable gaudi per als sentits.
Una abraçada i bon cap de setmana.
Montse

F.Puigcarbó ha dit...

no puc evitar mirar la natura com si es tractés d'una fotografia un un quadre. Ara ja no, però recordo abans que quan pintava duia sempre al maleter un marc de quadre i com si estés beneit enquadrava el paisatge imaginant-me un quadre o una foto.