Alta fidelitat

4 comments


















4 comentaris:

Galionar ha dit...

Bona poeta, la Sílvia, amb qui compartim una part del llibre dels Poetes a la Xarxa.
No sé si es pitjor que et diguin que no t'estimen a 130 decibels, o que arribis a saber-ho a través del silenci, un silenci més feridor que tots els crits...
Però vaja, sempre és prou fotut, saber que ja no t'estimen...
Una abraçada gairebé dominical, amb estimació d'amiga.
Montse

F.Puigcarbó ha dit...

La vaig conèixer el dia de la presentació dels Poetes a la Xarxa a la Central.
De fet el poema era per demà però l'he programat malament i després ja l'he deixa't posat però amb data de demà.

Joana ha dit...

¨Resulta molt fàcil dir T'ESTIME. Quan es perd l'estima, la confesió resulta molt dolorosa siga en silenci, amb serenor o amb crits. El millor seria no haver de confesar-ho mai. El desamor és el pitjor dels mals i l'acceptació suposa madurar en tots el sentits, tasca bastant complicada pqequè sovint ens refugiem amb la incredulitat, pesant que no es possible ser rebedors de tan cruels paraules.
Ai, no sé. Tot és molt trist i difícil!!!
ja pare que acabaré mal!!!
Una abraçada

F.Puigcarbó ha dit...

si ja costa dir t'estimo, imagina't dir o que et diguin ja no t'estimo.