em deixo sovint

5 comments


..

..



Em deixo sovint
arrossegar pels somnis.
Malgrat els anys,
intento mantenir
la flama encesa
de les il·lusions
encara no perdudes.
Em deixo sovint
arrossegar pels somnis,
potser perquè no he perdut
del tot la fe en els homes
i penso que tot encara
a dia d’avui és possible.
Em deixo sovint
arrossegar pels somnis,
potser perquè em resisteixo
a deixar de creure
en la bondat dels essers
que poblen la terra.
Em deixo sovint
arrossegar pels somnis,
perquè són l’última esperança
enmig d’aquest desori
que m’envolta i angoixa,

dia rera dia.
Em deixo sovint encara
arrossegar pels somnis,
per no embogir i defugir
aquesta societat injusta,
que mira gairebé sempre
cap la banda equivocada
o la que més li convé.
En el difícil ofici de viure,
no hi ha manual d’instruccions
ni somnis que s’acompleixin

nomes realitats i decepcions.
Malgrat tot,
em deixo encara sovint
arrossegar pels somnis
com a ùnica esperança
per continuar visquent

sense fer-me l'orni.

-----------*

5 comentaris:

Joana ha dit...

El somni és com un geni que dormitaa al nostre interior i ens deixa recrear el món gaudint-lo plenament.
M'agrada molt el poema, comvida a veure dies asolellats i nits estelades.

Joana ha dit...

Espere que hages rebut els comentaris al lloc corresponent, el meu ordinador està més bleda que jo.

F.Puigcarbó ha dit...

sense somiar no podriem viure, tot i que s'ha de saber somiar i tocar de peus al terra.

galionar ha dit...

Hola Francesc, mi també m'agrada deixar-me arrossegar pels somnis, però amb un ull obert a la realitat, i sobretot sense acabar de perdre la confiança en l'ésser humà.
I sí, quan ja tot sembla debades..., sempre ens quedaran els somnis.
Una abraçada.
Montse

F.Puigcarbó ha dit...

Sovint són necessaris per viure Montse.