21.7.10 - 
2 comments
2 comments
terra negra
Reposa del camí. Sota l'ull d'or,
el regne és infinit. A la planura
de calma i solitud, el vent s'adorm.
Riu amunt, entre murs de desert,
ve la barca del déu. Mil estendarts
flamegen en els pals, radiants de sol.
Sacerdots remadors canten vells himnes
al senyor de la mort, mentre fereixen
el llot, les aigües grasses.
Aquesta llum, la pau d'aquest llarg dia,
són teves, caminant, si l'ampla terra
del blat etern et crida pel teu nom.
Salvador Espriu
2 comments:
El meu ordinador va fatal, supose que aquesta finestreta on escric és la del poema d'Espriu. M'agraden molt els seus poemes. Tinc un miniresum de la seua obra que algun dia penjaré al bosc.
Gràcies per recordar-me'l.
una abraçada
has deixa't el comentari al lloc correcte.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada