he fet un castell

6 comments

He fet un castell
amb l'arena de la platja.
Ben poc que ha durat,
una onada se l'ha endut
envoltat d'escuma blanca.
L'art, com la vida,
és un instant fugisser.

*

6 comentaris:

Joana ha dit...

Sort en tenim que dintre de la fugacitat del temps, almenys moltes manifestacions de l'art tenen l'avantatge de perdurar en el temps.

Molt bonic!

Gràcies

Joana ha dit...

has rebut el vídeo?

F.Puigcarbó ha dit...

l'he penjat a COLLONADES però sense indicar la procedència.

F.Puigcarbó ha dit...

ens sobreviu gairebé tot, sobre tot les coses petites i alló que hem fet.

galionar ha dit...

Potser ens caldria bastir els nostres somnis sobre uns fonaments una mica més sòlids que l'arena de la platja. Així no serien tan efímers i podríem convertir-los en quelcom més perdurable...
Que bonic seria, oi?, que quan nosaltres partíssim ens sobrevisqués alguna de les coses que vam crear...
Una abraçada en lluna nova i amb el cel atapeït d'estrelles.

F.Puigcarbó ha dit...

demá i passat demá hi ha pluja d'estels, pero cal que estigui l'atmòsfera neta per veure-la, i possiblement l'esperit també