de palmetades

5 comments
 








Si apartaves la mà era pitjor
la tanda de palmetades augmentava i,
sort encara que a l'escola on anava
el rebre et tocaba amb la ma plana
i no a les puntes dels dits, que deien
encara feia més mal.
I la lletra no entrava amb sang
i si en canvi s'obrien pas la ràbia
i la sensació d'impunitat
d'un psicópata que fumaba en el meu cas
en pipa, tot el dia sense parar.
*

5 comentaris:

Joana ha dit...

Ufffff! Com retrates al mestre!!! Els d'ara no fem això, eh!!!

F.Puigcarbó ha dit...

Ara és al revés, més haviat els mestres heu d'anar en compte que no us peguin els alumnes

Galionar ha dit...

A l'escola no jo anava no hi havia palmetades, però sí estirades de cabells, pessigades, bufetades, caps estampats contra la pissarra, i sobretot molt de xantatge emocional. Eren monges i no fumaven en pipa, però la ràbia i la sensació d'impunitat era la mateixa.
Malgrat tot, sempre em va agradar anar a escola; massoquisme, potser?
Ai, quins temps...! Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit...

a mi tambè m'agradaba anar a escola, potser és més tard quan tens consciència del tipus de maltractraments que patiem en aquells temps.

Joana ha dit...

Esteu convidats a la festa d'Algemesí, si passeu al bosc podreu veure al vídeo els nostres balls tradicionals i la seua història.
Una abraçada a tots dos.