Final de dia

3 comments
.
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo?
de nit el llibre obert damunt la taula.

Joan Margarit.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Un poema molt tendre i delicat que ens convida a llegir.
Gràcies!

Joana ha dit...

Un poema molt tendre i delicat que ens convida a llegir.
Gràcies!

F.Puigcarbó ha dit...

es dedicat a la seva filla que va morir molt jove.