Viure a recer

2 comments










M'agrada viure en el recer
de casa dins el dia a dia,
lluny d'aldarulls i conflictes
exteriors que m'angoixen i aclaparen.
No és que vulgui defugir res
simplement sóc home de rutines
repetides amb vocació d'ermità
a recer en la seva cova,
que el meu mal no vol soroll
i sóc home de calma.
Impunement m'ataca el dia a dia
que absorveix i distreu
d'evocar desgracies passades
tapades per tanta saturació.
de noticies immediates.
Pel Juliol va fer quinze anys
de la matanza de Srebrenica
i gairebé no se n'ha parlat.
Europa és ací mateix i alhora
molt lluny, MASSA.

2 comentaris:

Joana ha dit...

I tan lluny!!!
Algunes coses convé que estoguen tapadestes i amagadeste, altres ens esgarrifen tant que som nosaltres mateix qui no les volem veure ni recordar.

F.Puigcarbó ha dit...

Es una actitud de supervivència, si pretenessim absorvir totes les males noticies que ens bombardegen constantment no ho podriem suportar.