poemes breus

2 comments
Sovint
-
Sovint, atabalem els demés,
amb els nostres problemes
oblidant que no ens escolten,
com tampoc ho fem nosaltres.
Entestats en explicar-nos
cadascú i alhora, els seus.


l'ùnica

- 
L'única diferència
entre el ser i el no ser
és el fet d'estar-hi,
i a ser possible, en ple
estat de consciència.

2 comentaris:

Joana ha dit...

De vegades els diàlegs entre els éssers humans brillen per la seua absència!

Ja sembles shakespeare, eh Francesc: to be or not to be?
ës broma, eh! Tens molta raó.

F.Puigcarbó ha dit...

ES QUER SOL SER AIXÍ, DUES PERSONES XERRANT I L0'UNA o no escolta o entabana l'altre i viceversa.

Ja m'agradaria, a veure si se m'enganxava alguna cosa.