DES DE LA FINESTRA

3 comments










La finestra és de fusta
i la pintura d'un color difós
malmesa pel temps i el sol.
Fora és desert,
només a les oficines del davant
trafiquen algunes infermeres
allí on no tanquen mai.
Un til·ler de dues branques
no se que hi fa al costat
d'una cabana de fusta prefabricada
El diumenge és rúfol
tot i que no plou encara.
A la cambra hi fa calor
respiro aquell aire dens
i carregat d'hospital on no ventilen,
l'únic soroll és el de l'oxigen a 10 l. de 02
Al llit, la sogra agonitza.

3 comentaris:

Galionar ha dit...

Ostres, Francesc, com que no sé si el poema és actual o ja té un temps, no sé què dir-te. Només que has captat d'una manera tremendament real l'atmosfera de tot el que ens expliques.
Tinc molt poc temps, aquests dies, per deixar comentaris, però et llegeixo sempre.
Una forta abraçada.

Puigcarbó ha dit...

jo vaig de bòlit també, aquest es del gener d'enguany, però l'he retocat, car hi havia alguna cosa que no m'agradava. La meva sogra va morir el 22 de Gener d'aquest any.

Joana ha dit...

Ja el recorde, Francesc. Aquells moments no s'obliden ami.

Vaig a furtar-te una foto i t'envie una sorpresa!!!