PREC DE NADAL

4 comments

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
...
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

4 comentaris:

Iris ha dit...

Ja m'imaginava que t'agradaria, és un crit que es deixa sentir molt endins i resalta la buidor de qui es sent mort en vida.

Un crit deseperat i ple de dolor que busca en la foscor una llum que el guie, una ànima bessona amb qui compartir dolors i alegries i fer més suportable l'existència humana.

Crec quqe és molt addient per aquestes dates on tothom es felicita i es mostra alegre per pur convencionalisme, però que realment poques vegades expressa els veritables sentiments que al seu interior naden en la mes trista solitud.

Mira, crec que me l'emporte jo també al teler amb aquest comentari que t'acabe de deixar.

Ja estic de vacances!!!!

Galionar ha dit...

Un poema molt adequat, Francesc, aquest de Salvador Espriu, en aquest Nadal de poble a qui arrabaten els somnis i buiden les mans.
Una forta abraçada.

Puigcarbó ha dit...

Ja ho he pensat que avui ja faries vacances, aprofítales. Ja et vaig dir ahir que m'agradava molt aquest poema.

Bones Festes!

Puigcarbó ha dit...

Espriu tenia una fibra molt sensible.

Bones Festes!