TEMPS

5 comments
Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
. . . . . . . . . .i el ping-pong.
. . . . . . . . . . . . . . . No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
. . . . . . . . . . . . . . .I me n'alegro.

Joan Vinyoli

5 comentaris:

Joana ha dit...

Una ambivalència molt clara!!! Jo crec que tost volem tornar a la infantesa, però si ho comparem a l'etapa de la passió que ens obri el camí cap a una nova etapa en la qual deixem l'anterior, sembla clar que la preferim, sempre i quan vinga determinada per una "furiosa passió"

Molt bona tria!!!

Puigcarbó ha dit...

tu sabrás, que ets la mare de la criatura.

Puigcarbó ha dit...

no vull dir amb aixóque hagis mantimgiu relacions amb Vinyoli, però em consta la teva admiració per ell.

Joana ha dit...

Ai quin esglai, que m'has donat!!!

Puigcarbó ha dit...

en poso més de Margatir que de Vinyoli, però tots dos són uns mestres per a mi.