SERVITUDS

4 comments

No se si n’ets conscient
ni si tan sols t’has plantejat,
el fet de renunciar a tot allò
que podríem dir-ne banal,
o per dir-ho d’altra manera
que t’és totalment innecessari.
No ho crec, de fet, si ho fessis
veuries que pràcticament
no necessites gairebé res
de tota aquesta parafernàlia
de la que vius envoltat. Aixó
significaria reconèixer
que t’has equivocat, que no
has escollit el camí correcte, i
que ja seria hora de començar
a fer quelcom de profit.
Amb tants errors per acceptar,
ja veig que seguiràs del tot igual
fins que t’atrapi el tedi,
la rutina i el desencant.
Quan aquest fet succeeixi
i decebut ho comprenguis,
no hi haurà ja res a fer,
restaràs atrapat fins la fi
en la teva incongruència.

*

4 comentaris:

Joana ha dit...

Hola francesc, ja hi sóc ací al peu del canó. Encara no puc fixar la vista, no ho faré fins que no passen dos dies, però com que quan estàs convalescient tothom es desfà en atenciona, és el meu fill Xavi qui m'ha llegit els teus darrers poemes i qui escriu el que jo li dicte.
Ens hem rist molt amb el poema de les dues vaques i després passarem a veure el de la boja a l'adreça que has deixat.
Em pregunta Xavi que a qui va dirigit aquest poema en segona persona i li he explicat que es tracta d'un monòleg intern, que es fa servir quan el poeta o narrador parla amb ell mateix i em diu que li sembla molt trist. Li explique el que tu sempre em respons amb paraules de Pessoa i sembla que ho entén.
Ha estat un matí molt profitós. Ens ha servit per a fer una lectura conjunta, cosa que feia molt de temps que no podiem per tenir ell altres obligacions i aficions.
Espere que l'escrit estiga bé. Li he anat assenyalent com s'escrivien algunes paraules.
Espere poder estar activa en dos dies.
Una gran abraçada i no pares d'escriure, que el teu desencant no arribarà mai, ja són moltes les coses que ens has deixat. ja vodria jo poder escriure, dibuixar i pintar tot el que tu has aconseguit fer, per no parlar de les magnífiques fotos.
Una gran abraçada i que passes molt bon cap de setmana.

Galionar ha dit...

Saps què passa, Francesc?, que si haguéssim renunciat a deixar-nos endur per la inèrcia dels costums que ens envolten i ens empenyen, llavors ens hauríen penjat l'etiqueta d'inadaptats i l'hauríem arrossegat tota la vida. I potser ens hauria comportat més patiment que no pas ara.
Molt interessants els peus poemes-reflexions.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

Celebro que estiguis bé de la operació, i que et cuidin els teus, que ja ens agrada que ens mimin una miqueta de tan en tant. L'escrit està bé, segurament en Xavi ara ja, o aviat escriurà molt més bé que tu i que jo el català.

Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

En el fons som molts els qui estem inadaptats, pero ho dissimulem. . .