EL JO QUE SÓC ARA

6 comments












El jo que sóc ara és un ésser estrany,
ja no és el que era ni tampoc qui serà
si tot continua més temps endavant,
entre abans i després d'aquests dos períodes
el jo que soc ara te un nexe en comú
entre l'abans i el després, i fins i tot en l'ara;
segueix sense entendre res de les coses que passen
diguéssim que en general, sense entrar en més detalls
El jo que sóc ara se sent esgotat d'escoltar bajanades
com se sentia el d'abans i es sentirà el de demà.
No n'hi ha prou d'intentar donar-li un sentit a ta vida
si la resta continua igual de cega i embogida
El jo que soc ara se sent decebut, traït i diguem-ho clar,
perdut dins esquemes que no entén
envoltat de maltempsades, sense ganes de lluitar
amb ses veles plegades i la barca a la deriva.
El jo que soc ara, sense mapes ni brúixola
i a punt de naufragar, deixarà a l'atzar la seva sort,
i si la barca s'enfonsa malgrat el perill evident
ni tan sols farà l'esforç mínim, imprescindible
i recomanable,
------------------de per salvar-se,
---------------------------------------nedar.

6 comentaris:

Galionar ha dit...

Una argumentació molt ben feta i no precisament gaire optimista del grau de conciliació amb el teu moment real, Francesc. Jo, de vegades, m'estimo més no plantejar-me totes aquestes coses, no fos cas que després no pogués aixecar-me mai més... Un pas darrere l'altre i endavant, sempre endavant, com diu una bona amiga que tot sovint m'ho recorda.
Bon cap de setmana (a Vilafranca pinta rúfol, pero en fi...)

Puigcarbó ha dit...

aqui fa un dia assoleiat, he sortitr aquest mati amb la bici a fer fotos, la naturalesa em fa sovint reconciliar amb la vida, i més ara que tot brota i hi ha un esclat de verdor.

Iris ha dit...

Doncs no cal que retrobem el nostre jo més intim, senzillament podem retrobar-nos tots tres.
A veure quin dia fem una passejada amb bici!!!

Puigcarbó ha dit...

Quan arribaria amb la bic a les teves contrades estaria ja per llençar. Ara, després seria com verano azul.-

Galionar ha dit...

Doncs jo, per vergonya meva, ni tan sols sé anar amb bicicleta! Podria venir amb tricicle, amb patinet o amb el barco de Chanquete.
Abraçades!

Puigcarbó ha dit...

Amb el barco de Chanquete doncs, d'allí no ens mouràn.