EL RIU ALBAIDA

4 comments











Sóc un conjunt de silvestres roselles,
un núvol blanc que acarona els cims,
calor de sol que desperta les plantes,
cant d'ocellets refilant pels matins.


Sóc aigua de pluja botant pels cingles,
que baixa cantant obrint nous camins,
vent de muntanya que mou melodies,
de tendres romers i rames de pins.


Sóc fulla que brota de la morera,
per al cuc de seda que fa capell,
aigua de riu que al dur espart amera,
per al vell pastor que trena el cordell.


Sóc el riu Albaida, humil criatura,
aigua corrent de fonts, pluja i neu,
aigua dolça que ens dóna la natura,
aigua que ens regala la mà de Déu.


'Adrián Chafes Cuenca'

4 comentaris:

Iris ha dit...

Quin detall més bonic!!!
L'altre poema el penjaré quan tinga un poc de temps. És llarguíssim i molt intens. El va recitar de memòria, canviant el to de veu i acompanyant-lo gestualment. Mai no havia sentit a ningú recitar d'aquesta manera i tinc amics que ho fan molt bé, però no com Adrián. És una llàstima que es negue a entrar en els blogs i les xarxes socials. Diu que no van amb ell, que li ha passat el temps!!!
A veure si entre hui o demà us el puc mostrar!!!

Galionar ha dit...

Molt bonic el poema, ja el vaig poder llegir a l'altre espai. Per recitals de poesia dels bons, diumenge a la tarda a Vilafranca: concert homenatge a Màrius Torres, amb la veu de Xavier Ribalta com a rapsode i amb l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Ja tinc les entrades! Encara hi sou a temps, si us animeu.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

m'ha agradat molt aquest poema i diguse-li a Adriàn que la xarxa no té edat.

Puigcarbó ha dit...

Pinta molt bé la proposta Montse, però en aixó de la poesia sóc molt ferèstec per a no dir onànic. Per exemple, sóc incapaç de llegir els meus poemes. . .