LA MAR

4 comments











Veus la mar, 
diuen que no té memòria
que just arribar a la platja,
les ones ho han oblidat tot.
Però no és cert,
la mar conserva la memòria dels milers
d'anys que fa la mateixa tasca sens defallir.
No ha oblidat les vides que s'ha endut
ni els vaixells que ha enfonsat,
ni les ribes que ha inundat.
Pel seu natural és tranquil·la, però
de tant en tant s'enfada i s'agita
arrabassant-ho tot sense respectar res.


Cadascú expresa la seva ira com pot, vol
o com possiblement li està permés.

4 comentaris:

Galionar ha dit...

Cantava Jaume Arnella, fa molts anys:
"...No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar,
les aigües en van plenes..."
I una bona amiga, quan de vegades em trenco, em porta sempre vora la mar per arreplegar-me els trossos i reconstruir-me de nou, i sempre m'ho recorda:
"...El mar en va molt ple, de penes, i per això de vegades està tan abrivat, però recorda que sempre n'hi caben més..."
I sempre aconsegueix fer-me passar del plor al riure, i acabem cantant cançons de folk de fa 40 anys...
La teva entrada, avui, m'ha recordat tot això.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

deu n'hi do el que t'ha fet recordar el poema. Me n'alegro i de passada m'has fet recordar Jaume Arnella.

Bon cap de setmana.

Joana ha dit...

Us escolte cantar, Montse ia a tu francesc ja t'hi veig nadant!!!
B7s

Puigcarbó ha dit...

tinc un vell haiku que diu:

Nedo tan malament
que més que nedar
vaig a la deriva.