PLAÇA DE JONQUERES

2 comments











Baixo a la Plaça Jonqueres amb na Maria
el parc suara restaurat amb elements nous
d'aquests de fusta dura que posen arreu
és ple de gom a gom de mainada enjogassada.
Al terra hi ha grava, que compleix dues funcions
evitar bassals quan plou i que amb ella
la mainada s'empesqui jocs i trapelleries
traginant-la d'una banda a l'altra, o de vegades,
barallant-si com s'escau i pertoca.
Hi ha nens magribins, negres, una oriental,
una altra de bosniana, dos gitanos i na Maria
que és dels pocs de raça blanca.
Juguen tots junts,
no en saben res de races, religions ni odis,
car són molt més savis que nosaltres.
No criminalitzen ningú pel seu color de pell
ni li pregunten pel seu origen.
Simplement, juguen entre ells
com ho ha fet sempre la mainada
abans de perdre la innocència.

*

2 comentaris:

Galionar ha dit...

Una estampa costumista força habitual a les nostres ciutats, i narrada amb mestratge, Francesc. Quina llàstima que els nens acabin fent-se grans i perdent la innocència!
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

es tractaria de no deixar de ser nens en crèixer, però no és possible, malauradament.

Una abraçada.